dijous, 17 d’octubre del 2019

18-O, VAGA GENERAL

17.10.19
18-O, VAGA GENERAL

EL BLOC DEL VÍCTOR, conjuntament amb els seus 50 BLOCS MONOGRÀFICS, s'adhereix a la vaga general d'aquests divendres 18 d'octubre, per protestar per la injusta sentència del judici al Procés, i en suport als Presos Polítics i Exiliats, entre altres.

Víctor Lluelles i Cardona

diumenge, 17 de gener del 2016

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA. (SEGONA ÈPOCA, nº 2 ) (53). De LA CAIGUDA DE L'ENXANETA, a GAIREBÉ LA CAIGUDA DE L'ENXANETA

Articles del Víctor 
06-12.01.16
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA. (SEGONA ÈPOCA, nº 2 ) (53). De LA CAIGUDA DE L'ENXANETA, a GAIREBÉ LA CAIGUDA DE L'ENXANETA
De LA CAIGUDA DE L'ENXANETA, a GAIREBÉ LA CAIGUDA DE L'ENXANETA.
Els que fem d'articulistes, cronistes, periodistes, bloguers - free lance – tot una mica, algunes vegades se'ns complica la cosa de mala manera. I això és el que ha passat aquests dies amb la disbauxa que es portaven tots plegats que semblava que s'havia trencat tot i havíem perdut bous i esquelles. Trist i deprimit vaig començar l'article 53 de la sèrie ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA..., ara en direm (SEGONA ÈPOCA),i que portava per subtítol: “LA CAIGUDA DE L'ENXANETA”, i el començava així: “No m'hauria pensat mai posar un títol com aquest, que com podeu pensar , és una al-legoria del món casteller- que admiro - referent a l'acabament procés independentista- que quan l'enxaneta està prop de fer l'aleta, algun pilar del castell tremola, va i cau, i no es pot carregar, ni descarregar, ...” Però l'endemà dissabte, abans de la mitja part del partit del Barça que l'escoltava Can Puyal i la seva Tdp a Catalunya Ràdio..., digueren que s'havia arribat a un acord in extremis !!!Al-leluia...!!!, í com minim més de mig país se n' alegra i llavors vaig posar: “GAIREBÉ LA CAIGUDA DE L'ENXANETA” , començant així: “Quan tothom és pensava que l'acord era impossible i els auguris eren d'allò més foscos...” 

..........................
Diuen que el passat divendres (8 de gener del 2016), el President Mas encara no tenia decidit el que havia de fer respecte al Procés i del tot que'n depenia. Com nosaltres que gairebé ja ho teníem embastat. Fou precisament el 9 de gener, que va canviar tot, l'endemà del dia que el replicant Roy Batty, de la pel-licula “Blade Runner” , si aquell que interpretava en Rutger Hauer i que mentre es moria sota la pluja, i plorava perquè anava perdent la memòria i dient aquelles tristes paraules finals de la famosa frase : “ …en la foscor prop de la porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir. i com diu el guió va néixer el 8 de gener del 2016, casualitats de la vida, oi?, - i n'he fet referencia, perquè en aquesta anada Cap a la independència, i que tot plegat, a part de semblar una pel-licula de por, d'intriga, o fins i tot, com deia un amic meu, d'un gran joc d'estratègia, i hom afegiria que superaria a la millor pel-licula de ciència ficció , i que més d'un en podria fer una gran sèrie. Com després he vist que el Financial Times - un diari no molt amic del nostre procés - ha dit que: “ El procés català supera les sèries ‘Borgen’ i ‘House of Cards’, i que se'n podria fer una apassionant sèrie política...”

Aquests dies també han passat d'altres coses al món, ja que el cantant David Bowie ha mort a seixanta-nou anys després d’una lluita de divuit mesos contra el càncer, quan treballava intensament, ja que el divendres passat (8 de gener del 2016) el polifacètic David Bowie havia publicat el seu últim disc,”Blackstar”.
Amb Carles Puigdemont i Casamajó, tenim el 130è President de la Generalitat de Catalunya.
I amb ple extraordinari fet a correcuita , a tres quarts de deu de la nit del diumenge 10 de gener del 2016, fou investit Carles Puigdemont i Casamajó. com a 130è President de la Generalitat de Catalunya , per 70 si, 63 no, i 8 abstencions.
I qui és Carles Puigdemont i Casamajó.
 Deixeu-me'n fer un petit resum: Carles Puigdemont i Casamajó va néixer a Amer* ( a la Selva), ara, té cinquanta-quatre anys i va cursar estudis de filologia catalana al Col·legi Universitari de Girona. Periodista de professió, va treballar al diari el Punt, ara Punt-Avui, fou creador i director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), director general del periòdic Catalonia Today. Va entrar en política quan va afiliar-se a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004). Començá l'activitat política el 2006, a l'esdevenir diputat per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya, on repetí el 2010, el 2012 i el 2015, i en les passades eleccions del 27-S va ocupar la tercera posició de la llista de Junts pel Sí de Girona, darrere de Lluís Llach i Anna Caula. Puigdemont té unes fermes conviccions independentistes i se l'inclou al sector socialdemòcrata de CDC. El 2007 va encapçalar la llista de CiU a l’Ajuntament de Girona, sense va guanyar les eleccions i va estar a l’oposició, que ho va fer el 2011, després de trenta-dos anys de govern del PSC a Girona - des de la transició – repetint de nou el 13 de juny de 2015 que va revalidar la victòria fins ahir 11 de gener. Elegit president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), en substitució Josep Maria Vila d’Abadal el juliol de l’any passat. 

 *Amer es una vila de la comarca de La Selva, d'uns 2.000 habitants i amb Carles Puigdemont és el quart President de la Generalitat de Catalunya, nascut en aquest petita localitat de la Selva. Els seus predecessors del càrrec foren tres abats, el primer Francesc de Giginta ( Del 1566 a 1568 ), després fou Miquel d'Alentorn (Del 1635 a 1637) i el tercer fou Andreu Pont d'Osseja ( Del 1647 a 1649), i després d'uns 367 anys la vila d'Amer torna a tenir amb Carles Puigdemont i Casamajó un altre president de la Generalitat Catalunya, que aquest dimarts 12 de gener del 2016, esdevindrà el 130è President català. Continuarà

Fixem-nos bé, si és una segona època, quan el descendent directe del primer Borbó, - que cal tenir de cap per avall - el rei espanyol Felip VI va rebutjar rebre la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, - i així és va trencar amb la tradició establerta de que el president de la cambra catalana -, comuniqués personalment els canvis respecte al nou president de la Generalitat i no diguem de les errades, fetes expressament, en les comunicacions del BOE respecte al President Mas, que n'anirem parlant i molt en el futur. 
Ara fins i tot la meva estelada, que estava tota motxa, ja voleia com una desesperada per l'acord aconseguit. I finalment amb Carles Puigdemont Catalunya té un nou resident, una majoria parlamentària i un govern encarregats d'assolir la independència. Un President que va acabar les seves paraules d'agraïment amb un fort: “ Visca Catalunya Lliure...!!!”, de tot això, n'anirem parlant, tot anant cap a la independència (segona època)...Per cert , Salut President.
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com

dimecres, 2 de desembre del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(48). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT,O NO, TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA, O NO, PERÒ AMB UNA GRAN EMPRENYADA (1) ... DE NASSOS , I ARA QUÈ ??

Articles del Víctor 
29.11-30.11.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(48). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT,O NO, TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA, O NO, PERÒ AMB UNA GRAN EMPRENYADA (1) ... DE NASSOS , I ARA QUÈ ?? 
 Durant el dia , impacient i nerviós he pres notes mentals com: “Estic acollonit perquè avui 29N, per bé o per mal passarem a la historia...”.- ”N'hi ha per llençar la gorra al foc i engegar-ho tot a fer punyetes...”-,o coses molt més fortes i escatològiques que per decència no escric, encara que s'ho mereixen, fins i tot elevades l'enèsima potencia. També he pres notes reals, com: Tres dels quatre escenaris que es planteja la CUP preveuen investir Mas. Aquest diumenge els militants i col·laboradors de la CUP votaran a mà alçada, i d'aquí en sortirà un mandat no vinculant per a la comissió que negocia amb Junts pel Sí. ...i algunes altres.

Són les 9 de la nit del 29N- del 2015 -, un dia , el d'avui 29 de novembre del 2015,que com les altres dates 11S, 9N, 27N i moltes més , passaran a la història de Catalunya, però en aquest cas en signe negatiu i decebedor per la pèrdua de dos mesos parlant, discutint i menjant-se el “coco”, per no arribar a cap acord. I desaprofitar totes les fites aconseguides fins ara. De fet tots els imputs que m'havien anat arribant fins al moment que han sortit les notícies de les 9 per internet, ràdio i televisió,quan s'ha donat la notícia que a la Gran Assemblea de la CUP celebrada a Manresa, s'ha aprovat tot, menys el suport a l'investidura d'Artur Mas per a la Presidència de la Generalitat de Catalunya”, és per això que hom és pregunta: i , ara què...???
 
Sí, I, ara què...??-. Perquè amb aquest pas que anem, per arribar a la desconnexió,-com volíem amb la Resolució-, no se si seran 18 mesos, 18 anys, 180 anys o bé ja ho podríem arrodonir a uns altres 300 anys , que no passa res i llavors si com a país, societat, llengua i cultura amb subsistit, - sense tenir en compte el Canvi climàtic -, segurament així com a país lliure i independent podrem entrar directament al Llibre Guinness dels Records.
Emprenyat com un mico, i per esbargir-me, decideixo posar-me a veure, seriosament , doncs ho faig de resquitllada, el capítol de la sèrie del Comissario Brunnetti, que fan a Can Cuní, vull dir a 8TV, que en sóc un fan i que he vist i llegit un munt de vegades...” ............................ i passem al dilluns.
I, ara què...??- . “I resulta que no sols passarà a la història de Catalunya el 29N- del 2015 -, sinó el d'avui 30 de novembre del 2015, però potser encara per més INRI, i molta més vergonya alinea...”. Doncs per acabar-ho d'adobar i fer-ho encara més surrealista- com deia en Pere IV, “ Ei, si potser...!!!???”, els NENS/NES DE LA CUP- malgrat que ja n'hi ha molts que s'afaiten o és deixen o NO, barba revolucionaria, sembla que facin política de patí de Cole, amb un “ No t'estic amic...” amb aquesta i altres rebequeries fans que siguin una canalla petit-burgesa cruel i malcriada. Ho dic per la decisió de la CUP d'aliar-se amb l'oposició per triar els senadors de representació autonòmica, i així han llevat un representant a la formació de Junts pel SÍ donant un senador al PP, a més de CSQP, amb la queixa d'un parlamentari independentista que deia: És sorprenent que vulguin vetar Mas i que alhora facilitin que Camacho sigui senadora” .Rabietes parlamentàries que segurament faran sovint, pel “ No t'estic amic...” o “M'has pres la pilota”.
Hom, tot això no ho troba estrany, doncs ja ho diuen que els extrems sempre s'atreuen i es toquen i més si són l'extrema dreta i l'extrema esquerra, encara que es digui ANTICAPITALISTA.
George Orwell tenia raó.
I de debò que en tenia raó en George Orwell, i no parlo del seu famós i premonitori 1984, que també, sinó el seu llibre titulat Homenatge a Catalunya, fet a partir de la seva vinguda amb les Brigades Internacionals a lluitar contra el feixisme a la Guerra Incivil, En el que explica, que va trobar una societat, uns partits i uns polítics dividits i complexos d'allò més, i que aquí es vivia una revolució dins d'una altra revolució, amb totes les contradiccions possibles. 
L'aparcament de bicicletes de la Central Nuclear.
Sí,no us espanteu,no parlarem de la desintegració de l'àtom, ni dels perills de la producció d'energia per aquest mètode. Sinó, de com volem construir un NOU PAÍS, si fem com conta la Llegenda Urbana, que una vegada hi havia un equip d' enginyers que dissenyant una Central Nuclear , vàrem posar més atenció i cura en el projecte i construcció de l'aparcament de bicicletes que en el projecte, protecció i construcció del reactor nuclear que com sabeu és (on es desenvolupa la producció energètica d'una Central Nuclear que la convertint-la en energia calorifíca en alliberar del nucli àtoms d'urani bombardejats amb neutrons, provocant una reacció en cadena, etc.) que genera la calor per les turbines i com no podia ser d'altra manera, i si no és fa bé contamina i explota. És per aixó que en la construcció d'un NOU PAÍS, és te de prioritzar les coses importants, i no fer la puta i la Ramoneta , que tant havien criticat.
En definitiva que fotaria la gorra al foc, però després hauria de replegar les cendres per tornar a començar: Permeteu-me i perdoneu-me aquesta primera EMPRENYADA- un molt acumulada per l'espectacle i la traïdoria dels “Nens de la CUP, i dels Junts pel Sí , que com veiem, respectivament uns juguen més que els altres i malgrat tot n'anirem parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona

dimecres, 28 d’octubre del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(43). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA, PERÒ TINC POR QUE SEN VAGI TOT A NORRIS... (5)

Articles el Víctor

20.10-26.10.15

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(43). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA, PERÒ TINC POR QUE SEN VAGI TOT A NORRIS... (5)
Si en l'article anterior parlàvem d'una paranoia meva del fet que Catalunya estava a dins de bucles espai temps, per tota una sèrie de fets que es lligen entre ells - i que un altre dia continuarem- doncs dóna la casualitat que aquest dimecres passat 21 d'octubre era el dia previst en la pel.licula Back to the Future II - Retorn al futur 2, de l'arribada al futur de Marty McFly ( Michael J. Fox) amb un viatge que feia servir una màquina del temps dins d'un automòbil DeLorean. Després que en la primera part de la trilogia fos enviat accidentalment trenta anys enraderre (des del 1985 al 1955 concretament hi arribava el 12 de novembre del 1955) pel doctor Emmett Brown "Doc" (Christopher Lloyd ).En el Retorn al futur 2 que és la que comentem, els protagonistes Marty McFly i el doctor Emmett Brown "Doc" van sortir el dia 26 d'octubre de 1985 i arribaren el dia 21 d'octubre del 2015, ara fa pocs dies. D'aquest futur del Retorn va endevinar coses com: la fascinació actual per Michael Jackson, al film sona ‘Beat It’; Sistemes de pagament, amb l’empremta dactilar; o comunicació per videoconferència.
Poc es devien pensar els guionistes d'aquesta trilogia de Back to the Future (Robert Zemeckis i Bob Gale que també la va dirigir) que al voltant d' aquesta data d'arribada al futur del DeLorean i els seus ocupants, avui el 21 d'octubre del 2015, entre moltes d'altres coses..., en un petit país (de 7,5 milions d'habitants ,- un 16% de l'Estat Espanyol-, amb una àrea de 32.114 km²- un 6,3% de l'Estat Espanyol-, amb llengua pròpia i de més de mil anys d'existència i anomenat Catalunya) a l'altre costat de l'Atlàntic, dins la peninsula Ibèrica a l'enmig de la Mediterrània esta endegan un procés independentista, aquest pacific, però com varen fer en 1776, els seus compatriotes fa gairebé 240 anys, deixeu-me fer una petita comparança aprofitant el Retorn al Futur2. 
Catalunya VS. els EUA
Si amics , perqué el 4 de juliol de 1776 els representants de les tretze colònies ( Nom de les colònies britàniques de l'Amèrica del Nord, totes localitzades a la costa Atlàntica i que es declararen independents el 1776, i foren el nucli originari dels Estats Units (1787-90). Al Sud: Geòrgia, Carolina del Nord i Carolina del Sud, Virgínia i Maryland; al centre: Delaware, Pennsilvània, Nova Jersey i Nova York; i al Nord: Connecticut, Rhode Island, Massachusetts i New Hampshire, en aquella època entre les tretze colònies tenien aproximadament la meitat dels habitants de la Catalunya actual, però en canvi l'àrea total d'aquells territoris era trenta vegades Catalunya .Ara els EUA tenen una superfície de 9,38 milions de km², i amb més de 300 milions d'habitants ) es reuniren a Filadèlfia per redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica (EUA), una declaració amb els principis de la revolta dels colons: “el dret de tothom a la llibertat i a la recerca de la felicitat, el deure dels governants a respectar els drets inalienables del poble, el dret a la rebel·lió contra la tirania i la divisió de poders”. En aquesta Declaració d’Independència dels EUA gairebé escrita tota per Thomas Jefferson, manifestava que les colònies nord-americanes eren estats sobirans. 

Després de la derrota de l'exèrcit britànic, amb el suport dels francesos, la pau es va restablir amb el Tractat de Versalles de 1783 on Anglaterra reconeixia la independència dels Estats Units d’Amèrica i la sobirania dels tretze estats, després de 7 anys de la Declaració d' Independència.
Remenant he trobat un extracte de la Declaració d’Independència dels EUA, de fa uns 240 anys (1776) i que gairebé la podríem copiar i diu així:
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles que l’han lligat a un altre i prendre entre les nacions de la terra el lloc separat i igual que les lleis de la naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix que es declarin les causes que l’impulsen a la separació”. Si ells ho van fer, per què NO nosaltres ?. Però definitivament anem al present real i trobarem :

Un Parlament independentista.
Avui dilluns 26 d'octubre s'ha fet un pas més i molt important per anar cap a la independència, ja que s'hi ha constituït el Parlament de Catalunya, - de l'11a legislatura d'aquesta època- i que per vegada en la història de Catalunya és l’independentisme qui té el poder al parlament. Junts pel Sí tindrà els quatre llocs de la mesa de Parlament que asseguren a l’independentisme de marcar el ritme dels debats, Els altres tres llocs se’ls han repartit Ciutadans, el PSC i Catalunya Sí que es Pot, amb un lloc cadascú. El PP quedarà fora de la mesa i la CUP també, per decisió pròpia. 

La Carme Forcadell, fou investida nova Presidenta del Parlament -tal com estava previst - però amb 5 vots de més que són de Catalunya Sí que es Pot "una decisió de tot el grup parlamentari", la votació ha quedat 77 vots a favor, 57 en blanc i un de nul. Va fer un gran i emotiu discurs que va acabar dient: ... “Tanquem l’etapa autonòmica i enlairem un nou escenari per al demà. És un moment fundacional. Des d’ara mateix construirem un parlament sobirà que vol representar un territori lliure. Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures, que siguem nosaltres el model a seguir.” i un “Visca la república catalana!”
De molt mal gust fou la negativa de Ciutadans i el PP a cantar ‘Els segadors’ , un canvi d'actitud del PP, respecte altres vegades i després diuen que la Carme Forcadell és la Presidenta de l'odi. 

De moment tenim un Parlament independentista amb molta lluita, però amb bones perspectives i hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona