divendres, 31 de juliol del 2015

Tindrem un parlament de luxe, per: Vicent Partal

A 100 DIES DEL 27S.
DIA 43, DIVENDRES 31 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 57 DIES

La CUP va presentar ahir les seues llistes per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Són un autèntic luxe, amb tot de noms de gent compromesa, intel·ligent, honrada, imaginativa, combatent… Serà fantàstic de veure a l’hemicicle Antonio Baños, Benet Salellas, Gabriela Serra o Julià de Jodar, només per a dir alguns noms d’homes i dones que fa anys que ressalten per la seua feina en favor de la gent i del país i que ara han fet el pas de demanar el vot.
Els diputats de la CUP, que espere que siguen com més millor, tindran un paper clau i determinant al pròxim parlament. Tant si Junts pel Sí assoleix la majoria absoluta com si cal que les dues candidatures independentistes facen pinya per assolir-la. La tria que han fet els militants anticapitalistes, en conseqüència, dóna totes les garanties que, sense renunciar a res, sabran estar a l’altura d’allò que el moment històric reclama.
La il·lusió que susciten tant l’una llista com l’altra és sens dubte el millor indici que la ‘revolució de les corbates i les samarretes’ ja s’ha començat a fer realitat. A l’octubre tindrem un parlament amb Romeva, Baños, Mas, Llach, Salellas, Forcadell, Bel, Junqueras, De Jòdar, Casals, Puigdemont, Comín, Civit, Castellà… Només de fer la llista ja impressiona. Serà un parlament excepcional, únic i històric, d’un nivell intel·lectual i polític impressionant. Un parlament que parlarà per ell sol de l’excepcionalitat del moment en què som i que tindrà a les mans el destí de Catalunya, però no el destí dels pròxims anys, sinó el destí per a sempre.
Ells, els de Junts pel Sí i els de la CUP, han fet la seua part de la feina posant-nos a l’abast dues paperetes magnífiques, gairebé immillorables. Gràcies i enhorabona a tots dos. Però, dit això, nosaltres no hauríem de passar per alt que tenim feina, una gran feina a fer: hem de treballar molt per aconseguir el màxim nombre de vots i catapultar-los al Parlament de Catalunya.
Aquesta vegada, en aquestes eleccions, el nostre compromís personal és més important que mai i no s’hi val a defugir-lo. Hem de treballar sense defallir i hem de convèncer tanta gent com puguem, perquè efectivament aquesta vegada anem a totes. Ells, els candidats que ens representaran al parlament i a nosaltres, tots junts, aquesta vegada podem obrir de bat a bat, en poques setmanes, la porta de la república, la porta de la llibertat, la porta de la independència. I jo, simplement, no sé imaginar-me cap envit més fabulós ara, ni cap privilegi més gran per a la meua vida.


Ho podeu trobar tot recopilat al BLOC - A 100 DIES DEL 27S - Un diari cap a la llibertat. www.a100diesdel27s.blogspot.com

La rauxa de Ramon Espadaler

A 100 DIES DEL 27S.
DIA 43, DIVENDRES 31 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 57 DIES

CAP EL PARTIT DELS BOTIFLERS...!!!

La rauxa de Ramon Espadaler

El cap de llista d'Unió pronuncia una conferència al Cercle del Liceu

Ramon Espadaler, entre Jacint Soler Padró i Monsterrat Surroca, ahir al Cercle del Liceu.
Ramon Espadaler, entre Jacint Soler Padró i Monsterrat Surroca, ahir al Cercle del Liceu.
 
El Cercle del Liceu, a Barcelona, es va omplir ahir de convidats i premsa per escoltar la conferència de Ramon Espadaler, cap de llista d’Unió a les eleccions del 27-S. El conseller dels mossos d’esquadra la va titular: ‘Catalunya, seny i només seny’. Tanmateix, la sorpresa fou majúscula. Perquè humilment creiem que tot allò que vam veure ahir té més a veure amb la rauxa que no pas amb el seny. Per dir-ho d’alguna manera. Per exemple, només d’entrar dins les parets del Cercle del Liceu vam topar amb una placa de ‘Caídos por Dios y por España’. Hi apareix una llista d’una desena de noms de morts al bàndol franquista durant la guerra de 1936-1939. Suposem que eren socis del club: ‘Albert Despujol, Luis Fabra de Sentmenat, Marqués de Aguilar de Vilahur, Marqués de Juliá, etc.’ I, just sota la placa, un assistent a la conferència com jo que la deixa anar: ‘Perquè després diguin que no hi havia catalans franquistes.’ No la retiraria mai de la vida, aquesta placa, jo. És molt informativa.
Placa dins el Cercle del Liceu
Placa dins el Cercle del Liceu.

La conferència d’Espadaler, l’organitzava Catalunya Societat Civil, presidida per Jacint Soler Padró. Aquest advocat de Barcelona va comprar als anys noranta el 57,5% de l’empresa la Seda. A partir d’aleshores, judicis, denúncies, accions legals durant anys i panys. Altre cop humilment, jo no m’atreviria a qualificar la història de Soler Padró amb la Seda d’assenyada. En aquesta junta, per exemple, va acabar, home fet i dret, en calçotets quan li van treure els pantalons uns exaltats que deien que ell els havia estafats. I en aquesta altra, li van llançar tomàquets. Segons Soler Padró, un dels grans culpables d’aquesta llunyana història és Jordi Pujol. Ahir Soler Padró va obrir l’acte. La seva intervenció,  en alguns punts realment apassionada, es pot resumir en dues paraules: ‘Voteu Unió.’
Abans de la conferència d’Espadaler va haver-hi les preguntes dels comensals. Molts eren empresaris. Doncs la sorpresa es va tornar a fer evident: Espadaler no jugava a casa del tot i algunes de les intervencions semblaven netament independentistes: ‘Segur que és assenyat quedar-se a Espanya? Vol dir que no és marxar-ne, l’actitud assenyada?’, ‘A veure, Unió cau cap a l’espanyolisme, ara?’, ‘Els empresaris tenim més inspeccions fiscals que mai’… La majoria de les intervencions, però, sí que anaven en la línia unionista: ‘Quin paper pot fer la monarquia per ajudar?’, ‘Catalunya independent acabarà com Palestina o el Sàhara: estats gairebé fantasma’, ‘La independència ens deixarà fora de l’euro’, etc.
Finalment va arribar la intervenció de Ramon Espadaler. Quin home. Va citar Francesc Cambó (un dels catalans de Franco, per cert), Coll i Alentorn (empresonat per franquistes, per cert), i va dir: ‘No ens en sortirem amb una declaració unilateral d’independència.’ Va definir la paraula ‘seny’ d’una manera, altra vegada, arrauxada (‘seny vol dir centralitat’) i va animar el personal: ‘Les enquestes que tenim ens són favorables.’ Només en un moment va apujar el to de veu, i poquet, quan va assegurar que ell també treballava pel futur dels seus fills. ‘No tan sols els independentistes!’ Entremig, va defensar una llei contra els morosos  i va arribar a afirmar que després del 27-S ERC podria pactar amb Catalunya Sí que es Pot i ‘les CUPS’. Ho diu en plural, i sona ‘l’escups’.  Al meu costat alguns empresaris no seguien el discurs i miraven el mòbil. Molts altres assentien amb aprovació els arguments d’Espadaler. Nosaltres acabem la crònica amb un d’ells. La intervenció estrella del migdia. ‘Hola, sóc gestor de conflictes, i estic a la seva disposició’, va dir un comensal abans de començar la seva intervenció. Quina rialla no va esclatar dins el Cercle del Liceu, ple a seny de gent.
..........................
Ho podeu trobar tot recopilat al BLOC - A 100 DIES DEL 27S - Un diari cap a la llibertat. www.a100diesdel27s.blogspot.com

Els convergents de la llista de Junts pel Sí

A 100 DIES DEL 27S.
DIA 43, DIVENDRES 31 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 57 DIES 
30/07/2015
27-S

Els convergents de la llista de Junts pel Sí

Les llistes aprovades per CDC dels seus candidats
 Les llistes aprovades per CDC dels seus candidats - QS/ElSingular

Munté ocuparà la 8ena posició i el cap de files al Parlament, Jordi Turull, premiat amb el 10

Quico Sallés (Bellaterra)
El Singular
 Aquest vespre, CDC ha aprovat la seva llista de candidats per a Junts pel Sí. Una llista continua però que s'ha de combinar amb la fórmula de 60-40% i la barreja amb els independents. D'aquesta manera, a la llista per Barcelona, la primera convergent després d'Artur Mas, serà Neus Munté, que ocuparà la plaça número 8. El número 10 de la candidatura serà pel portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, que va per davant fins i tot de Josep Rull, que va de 12.

L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, tindrà el número 13, la portaveu Marta Pascal, el 15, el 17 Lluís Corominas, el 19 Irene Rigau i l'incombustible Germà Gordó, 21. En Toni Castellà, serà el 23 de la llista per Barcelona i el número 39 el guarden per el nom de Reagrupament.

A Girona, el número tres serà l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont; la cinc, Natàlia Figueres i el número 7, l'alcalde de Besalú, Lluís Guinó. Per Tarragona, el número tres serà Albert Batet i el cinc Montse Vilella. I per Lleida, el tres serà Albert Batalla i el cinc Violnat Cervera. 
.................................
Ho podeu trobar tot recopilat al BLOC - A 100 DIES DEL 27S - Un diari cap a la llibertat. www.a100diesdel27s.blogspot.com

dimarts, 28 de juliol del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (31). ARA SÍ QUE ÉS L'HORA, a 62 dies del 27S,a dos mesos dia per dia de les votacions, a una setmana justa del 3 d’agost quan el president Artur Mas signarà el decret que dissol el parlament i dóna el tret de sortida d’aquest procés electoral excepcional, que esperem i desitgem.

Articles del Víctor


21/27.07.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (31). ARA SÍ QUE ÉS L'HORA, a 62 dies del 27S,a dos mesos dia per dia de les votacions, a una setmana justa del 3 d’agost quan el president Artur Mas signarà el decret que dissol el parlament i dóna el tret de sortida d’aquest procés electoral excepcional, que esperem i desitgem.
No volem ser una especie “ en vies d'extinció” i alhora “desprotegida”.
 Acabem el juliol amb unes calors a “go-go” que diuen no havien arribat mai a aquestes mesures en un mes de juliol i els científics vinculen l'onada de calor europea amb el canvi climàtic.Temperatures en molts graus superiors a dades històriques, amb la conclusió que l'escalfament global és el culpable d'aquesta calor sufocant i les temperatures de principis de juliol a Europa, principalment França, Alemanya i l'Estat espanyol.
Per altra banda resulta que la NASA ha descobert un planeta semblant a la Terra ( Un exoplaneta, en diuen, i es troba a la constel·lació Cygnus, a la que està a 1.400 anys llum de distància - una distància per no anar-hi cada cap setmana, si no tens els transportador d'Star Trek- segons la NASA, el Kepler-452b, nom com han batejat aquesta important troballa, és un 60% més gran que el diàmetre que la Terra i la seva òrbita és de 385 dies. Les semblances entre la seva estrella i el nostre sol, com que només la distancia és d'un 5% més que de la Terra del Sol, entre d'altre fan del Kepler-452b el millor candidat a la Terra 2.0.). Dic tot això, perquè l'especie humana, que som tan petitets, i vivim en un planeta segurament irrepetible, que segurament en uns 200 anys o menys n'hem fet unes destrosses pitjors que en 50.000 anys, i les que hi farem i no se pas si en sortirem. Però anem mirant coses més xiques, amb tot això de la perspectiva petita i estem nosaltres els catalans en mig del planeta Terra té una Àrea de superfície total de 510.072.000 km2, i uns 148.940.000 km2 de terra fixa. En comparació Catalunya té una Àrea de superfície total és de 32.114 km2, una petitesa en comparació de superfície total de terra fixa i a més ens ha agafat la dèria de lluitar per la independència, per què si no l' obtenim en un temps relativament curt, en passarà com el Planeta que com veiem, tenim moltes feines per arranjar-ho i nosaltres encara que petits, no volem ser una especie “ en vies d'extinció” i alhora “desprotegida” que ens acabi fent desaparèixer, engolits per una voràgine que ens vol aniquilar.
Vacances amb deures. 
 D'aquí quatre dies començaran oficialment les vacances d'agost - pels que les facin, com abans és feia en plena efervescencia industrial, sobretot.en les grans urbs del rovell de l'ou industrial- Doncs si, aquest será un mes de vacances d'aquelles amb deures o amb treball a casa, encara que no sigui físic, però si intel-lectual i emocional.
Els deures de l'agost.
Som a 62 dies del 27S, a dos mesos justos dia per dia de fer les votacions, a una setmana justa del 3 d’agost quan el president Artur Mas signarà el decret que dissol el Parlament i dóna el principi d’aquest procés electoral excepcional, que tambè tindrà un calendari electoral excepcional, ja que del 5 i el 15 d’agost els partits, entitats, associacions podran formar candidatures i/o coalicions una vegada comunicat a les juntes electorals corresponents. Les candidatures es presentaran del 19 i el 24 d’agost i el Diari Oficial de la Generalitat publicarà les llistes presentades el 26 d’agost, a partir d'aquí s’obre un període breu d’al·legacions i correcció d’errors i el 31 d’agost es proclamaran les candidatures i llistes definitives. El sorteig per a la formació de les meses electorals es farà entre el 29 d’agost i el 2 de setembre. Amb una campanya electoral que començarà l’11 de setembre i es tancarà el 25, i del 22 al 26 de setembre es prohibirà de difondre sondatges electorals.
 Es vol esquivar la impugnació del 27S.
Com que han sortit per activa i per passiva informació que el Govern del PP, tenia l'intenciò d' impugnar la convocatòria d'Eleccions del 27S, s'ha decidit que el decret de convocatòria serà ordinari per evitar algun recurs. Tots sabem que són uns comicis excepcionals però convocats per la via ordinària. És vol que tinguin un caràcter plebiscitari, però, cal assegurar-se que no hi ha cap escletxa legal a la qual el govern espanyol pugui agafar-se per presentar un recurs contra el decret de convocatòria, que toquem fusta, el president té de signar el 3 d'agost. Veieu quin agost amb deures...!!!
 Aquest dilluns (27J ) la Via Lliure ja té més de 55.935 persones.
Concretament amb menys d’una setmana s'han fet prop de 56.000 inscripcions segons l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a La Via Lliure - que de debò es diu: La Via Lliure cap a la República Catalana- amb la que és pretén omplir de colors la Meridiana l’Onze de Setembre pròxim , un trajecte que vol fer arribar fins al Parlament de manera simbòlica els diversos eixos de debat sobre el futur país.

Per cert, entre altres coses, avui s'ha presentat el nou model d'Administració tributària Catalana , i el President Mas n'ha dit això: “És l'intent de fer una Hisenda pròpia més seriós dels darrers tres segles” , i més endavant hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona

diumenge, 26 de juliol del 2015

Rècord d'inscripcions per la Meridiana, que ja té alguns trams plens

A 100 DIES DEL 27S.
DIA 37, DIUMENGE 26 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 63 DIES
26/07/2015
Onze de Setembre

Rècord d'inscripcions per la Meridiana, que ja té alguns trams plens

Inscripcions obertes
Inscripcions obertes a la Via Lliure 2015

Ja hi ha 45.000 persones apuntades a la Via Lliure i s'han exhaurit tots els autocars disponibles per l'acte de la Diada

Bernata Vilaró
EL Singular
El ritme d'inscripcions per a la Meridiana, l'anomenada Via Lliure que organitzen l'ANC i Òmnium per l'Onze de Setembre, ha superat les xifres de la 'V' de l'any passat en aquestes dates. Segons l'Assemblea s'han inscrit més de 45.000 persones a la manifestació de la Diada d'aquest 2015. "El ritme va molt bé, segur que omplirem la Meridiana", han apuntat a El Singular fonts de l'organització.

De fet, ja hi ha alguns trams plens a l'avinguda. Segons aquesta piulada d'Ara és l'Hora -la campanya unitària de l'ANC i Òmnium-, els trams que van des del Parlament (el final de la Via Lliure) fins a la cantonada de la Meridiana amb el carrer Marina -on hi ha la seu de l'Assemblea- ja estarien plens.

Es tracta dels trams 121 al 125 aproximadament, on teòricament hi van els catalans que venen de l'Alt Empordà, la Garrotxa i la Selva. Tot i això, en ser els trams del final de la Meridiana que desemboca al Parlament, hi ha molta gent que s'hi ha apuntat en detriment dels seus trams corresponents.
 
Política
26/07/2015
Onze de Setembre
Rècord d'inscripcions per la Meridiana, que ja té alguns trams plens
Ja hi ha 45.000 persones apuntades a la Via Lliure i s'han exhaurit tots els autocars disponibles per l'acte de la Diada
Bernata Vilaró
El ritme d'inscripcions per a la Meridiana, l'anomenada Via Lliure que organitzen l'ANC i Òmnium per l'Onze de Setembre, ha superat les xifres de la 'V' de l'any passat en aquestes dates. Segons l'Assemblea s'han inscrit més de 45.000 persones a la manifestació de la Diada d'aquest 2015. "El ritme va molt bé, segur que omplirem la Meridiana", han apuntat a El Singular fonts de l'organització.

De fet, ja hi ha alguns trams plens a l'avinguda. Segons aquesta piulada d'Ara és l'Hora -la campanya unitària de l'ANC i Òmnium-, els trams que van des del Parlament (el final de la Via Lliure) fins a la cantonada de la Meridiana amb el carrer Marina -on hi ha la seu de l'Assemblea- ja estarien plens.

Es tracta dels trams 121 al 125 aproximadament, on teòricament hi van els catalans que venen de l'Alt Empordà, la Garrotxa i la Selva. Tot i això, en ser els trams del final de la Meridiana que desemboca al Parlament, hi ha molta gent que s'hi ha apuntat en detriment dels seus trams corresponents.


A més, s'han exhaurit tots els autocars disponibles per arribar des d'arreu del territori a Barcelona, i segons informa l'ANC "ja fa setmanes que no se'n poden llogar". Tal i com ja va passar l'any passat, les diferents Assemblees Territorials (AT) d'arreu de Catalunya s'han afanyat a l'hora de reservar autocars per venir a Barcelona, i a mitjans de juliol ja s'han llogat tots els que hi havia.

Tot i les bones sensacions i el bon ritme d'inscripcions, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha afegit aquest dissabte des de Lleida que "hem de continuar insistint que tothom ha de venir a la Meridiana, tothom és imprescindible, que ningú no es confiï".

Feu clic aquí per apuntar-vos a la Meridiana.

View image on Twitter
La Meridiana ja s'omple! No et despistis, és l'hora d'inscriure-s'hi. Entra a http://via.assemblea.cat  i fes-ho en 1m!

Demòcrates de Catalunya ja té més batlles i regidors que Unió

A 100 DIES DEL 27S.
DIA 37, DIUMENGE 26 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 63 DIES
AL DURAN I A L'ESPADALER NO ELS HI  QUEDARÀ NI EL GAT...!!!  
  
Diumenge  26.07.2015  18:04

Autor/s: Redacció

Demòcrates de Catalunya ja té més batlles i regidors que Unió

La nova formació socialcristiana aspira a ser la quarta força municipal del Principat

VilawebEl trencament de CiU continua tenint conseqüències, especialment per a Unió Democràtica. Després de la dissolució de desenes d'executives territorials i de centenars de militants, també han fugit de la formació de Josep Antoni Duran i Lleida i Ramon Espadaler la meitat dels seus càrrecs municipals: batlles i regidors. Concretament, 22 batlles, 118 regidors, 15 consellers comarcals i 5 consellers municipals s'han apuntat a les files de Demòcrates de Catalunya, la nova formació socialcristiana i independentista.
El moviment creat per Toni Castellà, Núria de Gispert i Joan Rigol, entre més ex-dirigents d'Unió, aspira a ser la quarta força municipal de Catalunya. Dels 43 batlles que tenia Unió, tan sols 21 s'han quedat al costat de Duran i Espadaler.
En aquest sentit, en Toni Castellà ha remarcat la força de base de la nova formació política, 'tinc el convenciment que en dues setmanes Demòcrates de Catalunya esdevindrà la quarta força municipal del país'. Castellà ha afirmat que 'el PSC i el que queda d'Unió han decidit ser crosses de l'unionisme. Quan diuen que la llista de Junts pel Sí és un poti poti, estan dient que ells no volen renunciar als seus interessos particulars, ja que volen mantenir els privilegis d'una elit a costa del patiment de tot un poble. Nosaltres sí que renunciem a una part per guanyar el tot en favor del benestar dels ciutadans de Catalunya. La tercera via és una via morta, és el síndrome d'Estocolm'.
  • Càrrecs municipals de Demòcrates de Catalunya.
    ..........................................
     
    Ho podeu trobar tot recopilat al BLOC - A 100 DIES DEL 27S - Un diari cap a la llibertat. www.a100diesdel27s.blogspot.com


dissabte, 25 de juliol del 2015

La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma. per Vicent Partal

A 100 DIES DEL 27S.
DIA 36, DISSABTE 25 DE JULIOL DEL 2015 - MANQUEN 64 DIES
OPINIÓ

Vicent Partal

25.07.2015

La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma

Vilaweb
 
Imaginem un historiador de finals de la pròxima dècada, allà pel 2039. Li encarreguen un llibre sobre els orígens de la república i encarat a explicar què va passar al Principat als anys vint del present segle, molt probablement titularia el capítol previ al 9-N i al 27-S alguna cosa així com ‘La fi de la Catalunya autònoma’.

Perquè això, la fi de la Catalunya autònoma o la fi de l’autonomia catalana, és el que estem vivint. De fet pràcticament ja hem acabat i tot amb aquesta fase ja que a partir del 28 de setembre s’iniciarà una nova fase històrica, també en termes institucionals. Des dels anys vuitanta del segle XX fins avui el Principat ha viscut reflexant-se en el concepte autonòmic. Però uns quants cops dur han acabat amb aquesta representació. Un d’ells, evidentment, la confessió de Jordi Pujol.

No és el més important. El més important és la sentència del constitucional contra l’estatut. I no és l’únic. Mireu les llistes que es presentaran a les eleccions del 27-S i compareu amb les que s’han presentat en les deu legislatures autonòmiques: no hi ha CiU, no hi ha ERC, no hi ha la tradició que representava el PSUC-ICV, hi ha Ciutadans com a possible líder de l’espanyolisme, el PP i el PSC són pura marginalitat i hi ha la CUP. Després de deu legislatures d’una gran estabilitat poca broma amb el bolc que ha fet el parlament.

Dit tot això, però, la confessió de Jordi Pujol, avui fa un any és també un dels grans moments del final de l’autonomisme. Primer perquè ningú com Pujol representa la Catalunya de l’autonomia. I després perquè la seua confessió ha cristal·litzat les crítiques a un model de país que estaven més o menys soterrades i ha desfet, literalment, el que va ser el seu partit. CiU no només s’ha partit. CDC s’ha de transformar a fons si vol sobreviure. Hi ha polítics, començant per Mas, que segueixen al capdavant d’aquest projecte però cada dia trenquen més ponts amb el seu passat i intenten allunyar-se més i més d’ells.

Si és cert, que ho és, que CiU va ser un dels instruments privilegiats a l’hora de configurar i dirigir la Catalunya autònoma la fi de CiU és una d’aquelles imatges que escenifica també la fi de la Catalunya autònoma. És en aquest marc, en aquesta lògica, que els historiadors emmarcaran la caiguda de Jordi Pujol, avui fa un any. Així d’important és i aquesta és la seua rellevància, més enllà de l’escarni pel personatge, més enllà de l’inevitable qüestionament de tota la seua vida política.

..................................
Ho podeu trobar tot recopilat al BLOC - A 100 DIES DEL 27S - Un diari cap a la llibertat. www.a100diesdel27s.blogspot.com

Toni Comín, número tres de la llista d'ERC per a la candidatura de Junts pel Sí

A 100 DIES DEL 27S.
DIA 36, DISSABTE 25 DE JULIOL DEL 2015 - MANQUEN 64 DIES

Toni Comín, número tres de la llista d'ERC per a la candidatura de Junts pel Sí

Els republicans aproven els 40 noms per a la candidatura conjunta. L'exmembre del secretariat de l'ANC Ferran Civit és el número u per Tarragona

Toni Comin, en una imatge d'arxiu / FRANCESC MELCION / FRANCESC MELCION

ERC ha aprovat ja els 40 noms del partit que aniran a la llista de Junts pel Sí que encapçalarà Raül Romeva. Previsible era que el president d'ERC, Oriol Junqueras; i la secretària general, Marta Rovira, tornessin a fer tàndem als dos primers llocs, però la novetat ha estat la irrupció de l'exmembre del PSC Toni Comín, en representació dels socialistes sobiranistes de Socialisme Catalunya i Llibertat, com a número tres.
La fins ara portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, ocuparà el quart lloc, mentre que el cinquè és per al sociòleg Chakir El Homrani, que s'incorpora com a independent. Després d'ell, dirigents del partit fins ara diputats: Oriol Amorós, Pere Aragonès, Alba Vergès i Marc Sanglas. Entre les novetats hi ha la suma de Fabian Mohedano, d'Avancem, al número 12, mentre que queden reservats per als socialistes sobiranistes de MES tres llocs: el 10, el 20 i el 31. Aquesta formació decidirà dilluns els noms dels seus candidats.
Pel que fa al territori, una de les grans novetats és l'elecció de Ferran Civit, exmembre del secretariat de l'ANC i un dels artífexs de la cadena humana de la Diada i de la V, com a número 1 per Tarragona, seguit del secretari general adjunt d'ERC, Lluís Salvadó. Com a cap de llista de la demarcació de Lleida ha estat elegit l'alcalde d'Agramunt, Bernat Solé, mentre que la de Girona estarà encapçalada per la secretària general de la UGT a Girona, Dolors Bassa, com a independent, i seguida pel fins ara diputat i alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent.

.....................................
Ho podeu trobar tot recopilat al BLOC - A 100 DIES DEL 27S - Un diari cap a la llibertat. www.a100diesdel27s.blogspot.com


Sànchez (ANC) avisa que si l'estat intervé l'autonomia hi haurà resposta

A 100 DIES DEL 27S.
DIA 36, DISSABTE 25 DE JULIOL DEL 2015 - MANQUEN 64 DIES
Dissabte  25.07.2015  09:30
Autor/s: ANC

Sànchez (ANC) avisa que si l'estat intervé l'autonomia hi haurà resposta

El president de l'entitat diu que després del 27-S 'no hi haurà una majoria alternativa a la sobiranista' perquè posa en dubte que a la resta de partits tots siguin unionistes

Vilaweb
El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, creu que les 'amenaces' que llença l'estat espanyol quan recorda la possibilitat d'intervenir o suspendre l'autonomia de Catalunya estan fetes amb la intenció de sembrar 'la por' entre els catalans davant el procés sobiranista. En una entrevista concedida a l'ACN, Sànchez avisa, però, que si en algun moment l'estat materialitzés aquesta o altres 'amenaces', Catalunya oferirà 'resposta adequada'. D'altra banda, Sànchez assegura que després del 27-S 'no hi haurà una majoria alternativa a la sobiranista' perquè posa en dubte que a la resta de partits no independentistes siguin tots 'unionistes'.
Des de fa dies plana en l'ambient polític el missatge provinent de diferents estaments de l'estat que si el procés sobiranista pretén culminar en la independència de Catalunya, s'actuaria fins on calgués, incloent la suspensió o la intervenció de l'autonomia catalana. Segons Jordi sànchez, aquesta és una reacció que evidencia que 'la proposta de les formacions sobiranistes i les entitats els ha agafat amb el peu canviat, que un cop més han llegit malament la realitat catalana que s'han trobat que això tenia un creixement d'il·lusió que convertia el 27-S amb unes plebiscitàries'.
'Són reaccions improvisades i la majoria sense fonament jurídic. La suspensió de l'autonomia no és jurídicament possible, no està contemplada. Una altra cosa és la intervenció i altres mesures. Però el que denota és improvisació i una resposta fruit del nerviosisme', ha afegit Jordi Sáchez en la seva entrevista concedida a l'ACN.
Per al president de l'entitat sobiranista, a més, que 'per primer cop el president del govern espanyol hagi reconegut de manera explícita que la declaració d'independència és una possibilitat ben real' és 'un salt qualitatiu'. 'Diu que si això succeeix aplicaran unes mesures. Ara ja reconeixen l'escenari, i sempre ho havien negat', explica sànchez.
En qualsevol cas, si aquestes 'amenaces' de l'estat es fessin realitat en algun moment, el president de l'ANC assegura que els catalans han de saber que tant els partits com les entitats 'tindran resposta per a tots els escenaris'. 'És una hipòtesis que des de sempre ha estat contemplada. Però no es tracta de donar carta de credibilitat a les amenaces, perquè responen a una idea molt bàsica de fer por. Hem de donar un missatge tranquil·litzador perquè moltes amenaces són sense fonament. I tothom ha de saber que si les amenaces es concreten, com no seran de la nit al dia i tindran un recorregut, la resposta que es donarà serà l'adequada i sempre ajustada al màxim a la cohesió social, el civisme i la fermesa', ha explicat.
D'altra banda, i preguntat sobre quin seria l'escenari si Junts pel Sí i la CUP sumessin majoria d'escons però no de vots el 27-S, Jordi sànchez insisteix en que estarien 'legitimats' per 'iniciar el procés' d'independència 'perquè els escons és la manera que tenim en unes eleccions de comptar els vots.
A més, assegura que el recompte dels vots independentistes no es pot quedar únicament en aquestes dues llistes. 'Si obtenen una majoria de vots, es podrà dir clarament que el Parlament té majoria d'escons independentistes. Però si es queda a tres o quatre o cinc escons d'aquesta majoria, no es podrà dir el contrari perquè estem convençuts que dins d'altres formacions hi ha també persones que són sensibles a un plantejament autodeterminista', ha sentenciat, tot afegint que 'mentre el bloc del 'sí' a la independència està perfectament definit, la resta no ho està'. 'No hi ha majoria alternativa a l'independentisme avui. El 27-S no hi ha una majoria alternativa a les forces sobiranistes, perquè la resta és molt diversa. No és el mateix el PP, que C's que Catalunya Si Que Es Pot', ha reflexionat.
En aquest sentit, ha considerat que 'acceptar que només les formacions obertament independentistes són les que acumulen vots independentistes seria assumir excessivament'. 'És tant com dir que els que no estan aquí són unionistes. No és veritat, hi ha moltes sensibilitats', argumenta sànchez. I és que per a ell, 'si aquestes formacions no obtenen una majoria de vots no es pot deduir automàticament que hi ha una majoria contrària a la independència, perquè a la resta hi ha una pluralitat molt gran'.
Romeva tindrà el pes de la campanya
Després de veure com a l'acte de presentació de l'acord de Junts pel Sí el cap de llista, Raül Romeva, tenia el pes de les intervencions i era el punt central de l'esdeveniment, el president de l'ANC té molt clar que durant tota la campanya l'esquema es repetirà. 'La decisió que les persones que encapçalin no siguin líders de partits no és una cosa estrictament estètica, no és per amagar candidats ni crear confusió. És el símbol de l'excepcionalitat del moment. Per tant, no tinc cap dubte que tot el protagonisme el tindran els caps de llista, perquè el que anem a fer no és una legislatura normal i ells són els que representen aquesta excepcionalitat', ha sentenciat.
Per últim, Jordi sànchez té la porta oberta a que l'ANC celebri durant la campanya electoral un acte 'unitari' que agrupi totes les candidatures independentistes. 'És una opció, no està descartada i el que haurem de veure és que totes les actuacions que puguem fer tinguin cabuda en la legalitat, perquè tenim marge d'actuació limitat en campanya', ha dit, tot afegint que el que sí pensa impulsar l'entitat és 'una campanya ben intensa de cridar a la participació per fer que les eleccions siguin plebiscitàries'.

Junqueras: "Ens necessitem els uns als altres"

A 100 DIES DEL 27S.
DIA 36, DISSABTE 25 DE JULIOL DEL 2015 - MANQUEN 64 DIES

5/07/2015
procés català

Junqueras: "Ens necessitem els uns als altres"

Junqueras i Rovira
Junqueras i Rovira, abans de començar el congrés - QS/ElSingular

El president d’ERC justifica davant el Congrés del partit el pacte amb CDC i reclama unitat amb la CUP i Catalunya sí que es pot en el procés constituent post 27-S

Quico Sallés (Palau de Congressos de Barcelona)
El Singular
“Ens necessitem els uns i els altres. Ens necessitem”. Aquesta expressió ha estat un dels fils roigs que ha anat seguint Oriol Junqueras en el seu llarg discurs d’obertura del 27è congrés d’ERC. Junqueras s’ha enfilat al faristol del Palau de Congressos de Barcelona per justificar l’acord amb CDC, altres partits i les entitats per la necessitat del moment i ha emès una crida a la CUP i a Catalunya sí que es pot per poder compartir “el procés constituent del nou país”.

En un discurs amarat amb el regust emotiu copyright de Junqueras, el líder del partit s’ha vantat d’haver posat el partit al “centre de l’escenari” per complir el repte que sempre ha perseguit: “cosir el país”. El líder republicà ha defensat a capa i espasa l’acord electoral pel moment excepcional que viu el país i el repte de construir un projecte com és la República catalana. “Ara és un d'aquells moments en què hem de saber forjar consensos per representar l'interès de la majoria”.

Una decisió que ha retret als que no han apostat per apuntar-se al gran consens que suposa el 27-S. “Per alguns ha estat més fàcil refugiar-se en la incomprensió, ens han menystingut i sou conscients”, ha apuntat Junqueras. Ara bé, aquesta crítica ha quedat en l’escala baixa de l’escala d’empipament perquè Junqueras ha demanat bastir consensos més “enllà del 27-S”. “Amb molts dels qui no compartim projecte electoral, podem compartir el procés constituent del nou país”, ha sentenciat Junqueras. “Volem estendre la mà als espais polítics diversos amb qui compartim altíssims ideals”, ha emfatitzat en velada referència a la CUP i Catalunya sí que es pot. De fet, Junqueras ha donat una importància transcendental per acabar de bastir aquests consensos en el “procés constituent” de la Constitució catalana on “tota la ciutadania hi ha de ser convidada”.

Amb aquesta crida a la unitat tant pel 27-S com per l’endemà Junqueras ha demanat aprofitar per fer història les plebiscitàries. “Hem de fer el possible perquè l’oportunitat del 27-S, perquè és l’oportunitat que ens obre les portes a totes les altres oportunitats, als alts idealss que sempre hem servit, i hi hem contribuït a fer aquesta oportunitat, i el molt que ens hi juguem com a país, com que nosaltres no renunciarem mai a construir-lo, estic segur el país guanyarà”, ha conclòs Junqueras visiblement emocionat.
.................................
Ho podeu trobar tot recopilat al BLOC - A 100 DIES DEL 27S - Un diari cap a la llibertat. www.a100diesdel27s.blogspot.com
 

Catalan separatists join forces ahead of elections

A 100 DIES DEL 27S.
DIA 36, DISSABTE 25 DE JULIOL DEL 2015 - MANQUEN 64 DIES

Saturday
Jul. 25'th 2015

Catalan separatists join forces ahead of elections

  • Catalan separatists are treating September's regional election as a quasi referendum (Photo: Olinta Lopez Rafel)
Pro-independence parties and civil society groups have formed a common political platform ahead of the regional elections in Catalonia on 27 September.
If the separatist bloc wins a majority in the Catalan Parliament, it will proclaim independence from Spain within six to eight months.
‘Together for Yes’ Monday (20 July) formally presented its members and plans for Catalonia should they win a majority in the next regional election.
Former green MEP Raül Romeva (2004-2014) will head the election list. Catalan President Artur Mas from the liberal nationalist CDC party, and the opposition leader from the Republican Left, Oriol Junqueras, will also take part alongside independence activists from Catalan civil society.
Pep Guardiola, who formerly coached FC Barcelona and is now coaching Bayern Munich, will be the final name on the 135-people list in the pro-independence bloc although he says he won't enter parliament.
The pro-independence group intends to use the regional election as a semi-referendum. A non-binding independence referendum was held in Catalonia in November last year. It saw the Yes camp win 80 percent of the vote but with a participation rate of 38 percent
According to the separatist bloc’s pact: “If the citizens of Catalonia choose (...) a majority of parliamentarians in favour of independence, we will start a process of creating an independent state”.
This would include establishing state structure and a Catalan constitution, drafted with citizen participation. After the constitution was put to a vote, there would then be a formal declaration of independence.
New elections would then be held within18 months.
The separist bloc pledges to forge ahead with independence even if blocked by Madrid.
"Should the Spanish state, through political and/or judicial decisions, decide to block Catalonia’s self-government, the (Catalan) government and parliament will proceed to the proclamation of independence” and “disconnect” from Spain, says the Together for Yes manifesto.
Madrid is maintaining its traditional hardline stance on the issue. Spanish centre-right Prime Minister Mariano Rajoy said last week that “there will be no Catalan independence”.
Recently, the Barcelona-based La Vanguardia newspaper predicted that a unified list of the pro-separatist parties would win around 70 seats in the 135-seat parliament.
....................................

Ho podeu trobar tot recopilat al BLOC - A 100 DIES DEL 27S - Un diari cap a la llibertat. www.a100diesdel27s.blogspot.com

dijous, 23 de juliol del 2015

Fer un Guardiola , per Toni Aira

A 100 DIES DEL 27S.
DIA 34, DIJOUS 23 DE JULIOL DEL 2015 - MANQUEN 66 DIES
OPINIÓ
Toni Aira
20/07/2015

Fer un Guardiola

"Gent que si dóna lliçons és en el terreny de joc, arriscant, innovant, sorprenent, jugant-se-la quan cal, sense gran parafernàlia ni autobombo previ. Fent allò que se n'espera o no, però fent-ho"

El Singular
"Fer un sin-pa", "fer un calvo"... Les expressions que comencen així no sempre tenen un final del tot edificant. Però em permetran que amb la proposta de "fer un Guardiola" trenqui un pèl la norma. Perquè sí, en el fons tots sabíem que Pep Guardiola faria el pas en el moment adequat. Que hi seria quan calgués. Que no fallaria. I que ho faria sense estridències, amb la calma, sense necessitat de gaire gesticulació. I, com ell, crec que molta gent farà de cara al 27-S.

Ahir a la ràdio sentia com un tertulià acusava "els convergents" de fer que estan per la independència, però deia dubtar-ne i fins i tot afirmava vehementment que, arribat el moment clau, serien els de Podemos, els Usabart i Coscubiela, els que donarien la cara i se la jugarien per la independència. No com els Mas, venia a dir, i rememorava implícitament altres moments de la història (vegis la República i la guerra civil espanyola), com fent-ne paral.lelisme. Una anàlisi que venia de persona intel·ligent però plagada de prejudici i amb ganes d'aplicar esquemes caducs a una realitat nova, plena de nous ciutadans i de noves mirades.

Perquè, gesticulacions de puresa ideològica a banda, i desterrades les ridiculeses de peticions de credencials sobiranistes o demòcrates, allò que hagi de passar el 27-S i més enllà vindrà de la mà d'una societat madura i majoritàriament vacunada contra el sectarisme que l'ha capat en molts moments clau. I no només hi vull creure, sinó que a més tenim exemples que hi ajuden, com la gran llista que han sabut impulsar Convergència, Esquerra i les principals entitats socials del país. Ajuden a voler-hi creure en ferm, casos com aquest i com el testimoni de Guardiola i tants altres. Gent que si dóna lliçons és en el terreny de joc, arriscant, innovant, sorprenent, jugant-se-la quan cal, sense gran parafernàlia ni autobombo previ. Fent allò que se n'espera o no, però fent-ho. Passant bastant dels saberuts que des de la perifèria de la centralitat política no només ens diuen com construir un estat sinó que ja ens estan perdonant a la resta la vida i defensant sense alternativa plausible com haurà de ser la societat de la Catalunya independent.

Passar d'això, no crispar-se, estimant-ho com a dany col·lateral del procés que cal assumir, és com molts faran un Guardiola i, malgrat tot, malgrat certs companys de viatge, miraran al futur. I així, si són prou gent, faran possible un canvi històric. Un canvi que, de donar-se (que no està assegurat per causes exògenes i per unes quantes maques d'endògenes), arribarà passant bastant d'aquella fatalitat històrica que molts que diuen combatre-la abonen amb el seu procedir. No és el cas de Guardiola. Ja ha demostrat que és de no resignar-se. Com tants d'altres. Afortunadament.
...............................
Ho podeu trobar tot recopilat al BLOC - A 100 DIES DEL 27S - Un diari cap a la llibertat. www.a100diesdel27s.blogspot.com

 

Vicent Partal

23.07.2015

El 155 o l'evidència de la desesperació

Vilaweb
És impressionant com el simple fet de l'anunci de la candidatura Junts pel Sí i el full de ruta corresponent ha fet creïble de seguida el procés de secessió. A Madrid, de sobte, tothom parla de com aturar 'legalment' la independència catalana i, per tant, consideren un fet més que previsible que es guanyaran les eleccions i que es proclamarà la república en poc temps. Si és que hi havia ningú que pretengués encara negar el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S ha topat de cara amb la realitat.

Com era previsible, i contràriament a allò que passaria en qualsevol país democràtic, la reacció s'ha centrat no pas a trobar la fórmula per a dialogar políticament amb la voluntat de resoldre l'afer, sinó en com aplicar la repressió, pura i dura. Espanya és això. I, malgrat les dècades passades, encara impressiona veure que a Madrid ningú no pensa en res més sinó a reprimir la voluntat popular que podria expressar-se a les eleccions catalanes. Ignorant, per cert, que ni ells ja no són totalment independents –i en aquest sentit potser haurien d'estudiar què ha passat els darrers anys entre Hongria i la Unió Europea: només és un consell…

L'estrella del debat és el famós article 155 de la constitució espanyola. Això sol ja expressa quina desesperació que els ha agafat, a aquesta gent. Perquè, a part que políticament l'aplicació d'aquest article equivaldria a destruir les bases constitucionals de l'actual estat espanyol, cal dir que jurídicament és un pegat mal concebut des de bon començament i que l'atzucac en què es trobarien si intentassen fer-ne ús és simplement impressionant.

L'article 155 és una mala còpia, pèssima còpia, de l'article 37 de la llei fonamental alemanya. I, com passa amb tantes altres parts de la constitució espanyola del 79, al final només és un pacte entre els franquistes i els demòcrates que porta a un carreró sense eixida. Agreujat, en aquest cas, pel fet que no s'ha desenvolupat mai legislativament. Per raons òbvies. L'hi van posar per acontentar i conformar el règim i els militars, però pensant que no s'hi hauria de recórrer mai. Decennis després és un fòssil legislatiu impossible d'aplicar sense que tinga els efectes d'una bomba atòmica. I no necessàriament contra Catalunya, sinó més aviat contra Espanya.

Els experts jurídics ja tindran temps de denunciar el caos polític que seguiria a l'intent de fer efectiu aquest article. Jo em limitaré a assenyalar algunes preguntes elementals i només amb la finalitat de posar en relleu fins a quin punt és inconsistent la proposta i inaplicable la norma, tret que hom vulga portar l'estat a un caos jurídic irresoluble.

Perquè el contingut de l'article manca de les més mínimes garanties legals. Per exemple, diu que el govern espanyol advertirà el president de la Generalitat que ha de complir un seguit de normes. Però no diu quant de temps té el president de la Generalitat per a respondre. Ridícul, oi? Més divertit encara és que no especifica quines decisions es poden prendre i quines no, no hi ha cap catàleg que detalle què es pot fer i què no es pot fer. Ni tan sols es determina com es fa el requeriment al president de la Generalitat. Qui el farà? El senat? El president del govern espanyol? La delegada d'aquell govern? Un funcionari de correus? I les motivacions? Com cal raonar-les? O és que no cal raonar-les? I no se sap si el senat podria revocar la decisió en el cas que entengués que el president ja compleix allò que hom li demana. I què passa si la Generalitat presenta un (lògic) conflicte de competències? Perquè és evident que el govern espanyol considerarà que la comunitat autònoma procedeix d'una manera que cal rectificar, però és igualment obvi que la comunitat autònoma considerarà constitucionalment cobert el seu procediment –llegiu els informes del CATN que hi fan referència. I aleshores si la Generalitat, per exemple, impugna la decisió per la via contenciosa administrativa, sap ningú què passa? Però és que encara hi ha irregularitats més greus. La primera és qui decideix –i basant-se en què– que les decisions d'una autonomia atempten contra això que en diuen el bé general. I sobretot com s'objectiva això. Perquè els mateixos que s'omplen la boca de legalitat no poden, o no haurien de poder, basar una decisió tan greu només en una arbitrarietat ideològica o política. O sí? I l'animalada final: per no saber no se sap ni si això que voldrien fer es concretaria en una llei, en un decret, en un…

En un país normal, qualsevol persona sensata abans d'invocar un precepte com aquest es preguntaria primer si val la pena de pagar el preu polític immens que es pagaria aplicant una tal mesura d'excepció, en vista de l'enorme quantitat de defectes de procediment i incògnites jurídiques que conté la norma. L'aplicació de l'article 155 equivaldrà, no cal pas ser geni per a saber-ho, a la independència immediata de Catalunya i a la destrucció de l'estat de les autonomies a Espanya. Però a Madrid, segons que sembla, ningú no està disposat a raonar ni pareix haver-hi gran interès en això que en diuen 'el bé comú'. I no deixa de ser una gran paradoxa, per bé que a hores d'ara ja no sorprenga ningú.
Toni Aira
Toni Aira Periodista. Doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Co-director i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l'idEC-UPF. Articulista a El Periódico i entrevistador a la revista Esguard. Ha estat subdirector de la Revista Barça, i des de fa anys col·labora a diversos mitjans com TV3, BTV, TVE, Catalunya Ràdio i RAC1. És autor, entre d'altres, dels llibres Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008), Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009) i Els Guardians del Missatge. Els professionals de la comunicació política (Trípodos, 2011).
Seguir l'autor
@toniaira www.facebook.com/toniaira.cat www.toniaira.cat/

..........................................